Barcelona.- Un equip científic en el què participa la Universitat de Barcelona (UB) ha descobert un dipòsit d’ambre del període mesozoic amb insectes preservats, que és el primer del que es té constància a Sud-amèrica, i que està situat a l’Equador, a la província de Napo.
El descobriment, que ha estat publicat a la revista Communications Earth & Environment, obre una finestra única en el passat perquè permet conèixer la rica biodiversitat d’un bosc tropical dens i humit de l’hemisferi sud de fa uns 112 milions d’anys.
Els investigadors descriuen un escenari únic, quan els continents moderns es van separar del supercontinent Gondwana i els grans rèptils dominaven els ecosistemes terrestres.
Un bosc tropical humit -amb falgueres, cicadals i plantes angiospermes- permet conèixer la rica biodiversitat dels ecosistemes cretacis a l’hemisferi sud, poc estudiats fins ara al registre de l’ambre fòssil.
El dipòsit més gran d’ambre mesozoic de Sud-amèrica
Segons Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) i primer autor de l’article, “aquest és el dipòsit més gran d’ambre mesozoic d’Amèrica del Sud i un dels més rics de Gondwana amb bioinclusions”.
Aquest ambre forma part d’un dipòsit recentment descobert a la formació Hollín -uns nivells de roques sedimentàries detrítiques de la Conca d’Orient, a l’Equador-, i està datat en el període Albià del cretaci inferior.
L’ambre trobat presenta restes d’artròpodes terrestres ben preservats (insectes i restes de teranyina), i prové d’un entorn fluvial-lacustre al jaciment de la cantera Genoveva (a la regió de Tena, a la zona amazònica).
Els arbres productors de resina probablement eren coníferes araucariàcies, segons les anàlisis geoquímiques i palinològiques, i segons detalla Delclós, “tot indica que l’antic ecosistema era boscós, humit i divers, i presenta l’associació més antiga de fulles d’angiospermes coneguda al nord-oest de Sud-amèrica”.
El treball perfila un nou marc de referència per conèixer els ecosistemes equatorials durant el cretaci i les relacions biogeogràfiques dels seus components quan els continents moderns es van separar del supercontinent Gondwana.
Tot i que la investigació ha estat liderada per la UB, també hi han participat equips científics de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC), l’Institut Smithsonià de Recerca Tropicals (Panamà), la Universitat de Rosario (Colòmbia), l’Escola Politècnica Nacional de Quito (Equador) i el Museu Senckenberg d’Història Natural (Frand).
Un bosc dens amb arbres productors de resina
A l’estudi s’han analitzat 60 mostres d’ambre que han permès identificar 21 bioinclusions, amb representants de cinc ordres d’insectes, incloent-hi dípters (mosques), coleòpters (escarabats) i himenòpters (formigues i vespes), juntament amb un fragment de teranyina.
No s’han trobat restes vegetals dins de l’ambre, però s’ha identificat una àmplia varietat de fòssils de plantes a les mostres de roca, incloent-hi espores, pol·len i fulles.
L’equip ha analitzat mostres d’ambre i de la roca circumdant de la pedrera Genoveva a l’Equador i ha identificat dos tipus diferents d’ambre: un format sota terra al voltant de les arrels de les plantes productores de resina (sense inclusions) i un altre que es va formar quan la resina va quedar exposada a l’aire (amb inclusions).
Les característiques de les bioinclusions i els fòssils circumdants suggereixen que l’ambre es va formar en un entorn forestal dens i humit, dominat per arbres productors de resina.
Un bosc tropical humit amb insectes diversos
S’han trobat sobretot dípters quironòmids i ceratopogònids, així com col·lèmbols, coleòpters, himenòpters, tricòpters, hemípters i un fragment de teranyina.
Els insectes apunten a la presència de cossos d’aigua dolça i un bosc tropical humit on destaca la presència de famílies rares, com les vespes Stigmaphronidae.
Això contrasta amb les condicions àrides observades en altres jaciments sud-americans de la mateixa edat, com la formació Crato, al marge oriental de Sud-amèrica.
Els experts subratllen que el descobriment d’aquest jaciment d’ambre és de gran rellevància científica per a estudis futurs d’aquest període.
Mónica Solórzano Kraemer, del Museu Senkenberg, indica que “futures excavacions podrien ajudar a connectar la biodiversitat sud-americana amb altres regions de Gondwana, com l’Antàrtida, Austràlia i Sud-àfrica, on també s’ha trobat ambre cretaci”.
