Barcelona.- Catalunya en el seu conjunt, però especialment l’esquerra catalana, continuen tenint com a assignatures pendents la possibilitat de disposar d’unes infraestructures bàsiques pel present i el futur del país, com són un Aeroport del Prat degudament ampliat, i unes renovables que són essencials per a la transició energètica.
Una vegada ja realitzada la manifestació del diumenge passat en contra de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, que segons la Guàrdia Urbana va reunir a unes 5.500 persones, sorgeix la pregunta de “i ara què?”, perquè el repte de millorar i modernitzar una infraestructura tant important com aquesta segueix penjant d’un fil.
Ja he explicat en el meu anterior article «Aeroport de primera o demagògia paralitzadora» les raons per les que considero imprescindible tirar endavant una ampliació de l’Aeroport del Prat, i res ha canviat al respecte després de la manifestació. Una manifestació que va comptar amb el suport dels Comuns (els protagonistes), la CUP i també d’ERC, encara que formalment fos convocada per una plataforma.
L’esquerra espanyola no rebutja ampliar Barajas però sí El Prat
Es poden fer moltes valoracions però, d’entrada, xoca molt veure com canvia la posició de l’esquerra espanyola (Sumar-Comuns i Podemos) si es tracta de l’Aeroport de Madrid-Barajas o de l’Aeroport de Barcelona-El Prat.
Enric Juliana resumia molt bé ahir en un tuït fet en castellà aquesta diferència de posició: “En Madrid la izquierda no cuestiona otra ampliación del aeropuerto, y si alguien protesta, apenas se oye. Puede ser que en Barajas los aviones quemen agua de colonia”.
I és que l’esquerra espanyola (Sumar i Podemos) calla quan es proposa l’ampliació de l’Aeroport de Madrid-Barajas, però s’oposa amb ungles i dents a que sigui ampliat el de Barcelona-El Prat. Especialment la jacobina Podemos al Congrés dels Diputats, però també Sumar-Comuns des de Catalunya.
El que resulta sorprenent, no obstant, és que l’esquerra catalana (ERC, Comuns i CUP) comprin el marc mental de l’esquerra espanyola i que això de no ampliar l’Aeroport del Prat ja els estigui bé 😠 Poc ens passa.
La conclusió és clara. L’esquerra espanyola té més visió d’Estat i del que realment és important per la seva nació, que no pas una esquerra catalana desorientada, que fa temps que ha perdut el nord, i que és incapaç d’actualitzar els seus discursos adaptant-los als problemes reals de Catalunya. Una esquerra catalana que sembla no orientar adequadament la seva estratègia cap a la defensa dels interessos generals de Catalunya en qüestions com, per exemple, la construcció i millora d’infraestructures imprescindibles.
Després ens estranya i lamentem que certa dreta extrema que no hauria de pujar en suports estigui pujant (malauradament, afegeixo).
Anem a repassar en què es tradueix el fet de que l’esquerra espanyola no s’oposi a una ampliació de l’Aeroport de Madrid però sí al de Barcelona, i a que l’esquerra catalana això darrer ja l’estigui bé.
✅✈️Madrid-Barajas. Té 4 terminals i un edifici satèl·lit addicional, i té 4 pistes llargues (1 de 4.000m). És un aeroport de primera però encara el volen ampliar més. Heu vist alguna mani de Podemos i de Sumar? Jo no.
❌✈️Barcelona-El Prat. Té 2 terminals i 3 pistes de les quals només 1 és llarga (de 3.743m). Es podria ampliar amb una nova terminal i allargar una de les pistes curtes, però Aena no té pressa en fer-ho i els partits de l’esquerra catalana no volen que es faci i fan manifestacions tirant de demagògia.
Impressionant, veritat? Doncs el panorama no millora gens pel que fa a la instal·lació de parcs de renovables.
Situació en les renovables
Abans d’entrar en matèria definirem el que significa el nimbisme.
El nimbisme (de l’anglès “Not In My Back Yard” -nimby-, que traduïm literalment com “no al meu pati del darrere” o com “al pati de cas meva, no”) es defineix com una actitud personal o col·lectiva de rebuig a la instal·lació de determinades infraestructures, com ara parcs eòlics o fotovoltaics, a prop de casa seva.
El tret característic d’aquest fenomen és que els nimbistes diuen estar d’acord amb la necessitat general del projecte (en aquest cas de la instal·lació de renovables), però no volen assumir-ne l’impacte visual, sonor o ambiental en el seu entorn immediat, i volen que s’instal·lin en altres llocs.
✅ Renovables a Espanya. Representen ja el 55-58% del total del mix elèctric. No es veuen mobilitzacions destacables en contra, ni un nimbisme important en l’esquerra espanyola.
❌ Renovables a Catalunya. Representen només el 15-21% del total del mix elèctric produït. Això fa pensar en què no es podran complir els objectius de la UE per 2030, 2035 i 2050. Si Catalunya fos independent podria ser sancionada per la UE però, paradoxes de la vida, en això la salvarà l’Estat espanyol. Patètic, oi?
A Catalunya sí que hi ha un nimbisme important, especialment a les comarques de l’Empordà. Hi ha partits de l’esquerra que, com la CUP, obstaculitzen la instal·lació de parcs de renovables amb subterfugis (“així no” i “aquí no”). Altres, com ERC, toleren que alguns dels seus alcaldes signin el manifest cupaire en contra del PLATER. Junts no és d’esquerres però bastants dels seus alcaldes actuen igual que els d’ERC.
Aquest és, senyors i senyores, el país que tenim i l’esquerra que tenim. Trist, oi?
