L’Escala (Alt Empordà), 11 set 2026.- Les enquestes indiquen que si ara mateix hi haguessin unes eleccions catalanes no hi hauria una majoria independentista. ERC, Junts i la CUP (que són els partits de l’independentisme), no sumen. Mentre que Aliança Catalana (AC), que és l’extrema dreta autòctona, és això per damunt de tot. Que ningú s’equivoqui sumant-la, perquè és una suma impossible, i si no suma amb ningú pot caure en el pou de la inutilitat.
Parlem molt del possible augment dels suports a l’extrema dreta catalana. Potser en parlem massa opina molta gent, tenint en compte que ara mateix té una presència institucional molt reduïda. Aliança Catalana (AC) només disposa de 2 diputats al Parlament, menys alcaldies que els dits d’una mà, 0 diputats o senadors al Parlament Espanyol i 0 eurodiputats.
Al carrer veiem presència de militants i simpatitzants d’AC però, ara per ara, no es visualitza que l’extrema dreta sigui capaç d’atreure a multituds. Predominen actes de petit format no absents de polèmica en moltes ocasions.
Tot i així, tothom parla d’Aliança Catalana i de la seva principal líder, la diputada i alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. Apareixen als mitjans de comunicació diverses enquestes, algunes més fiables que d’altres, en les que es pronostica un creixement espectacular d’aquesta formació, i això no fa més que augmentar l’expectació.
Els darrers dies hem conegut una enquesta d’El Mundo que pronostica que AC podria esdevenir 2a força al Parlament si ara mateix es fessin unes eleccions catalanes. El mes de juliol vam poder veure l’enquesta del CEO (molt més fiable, pel nombre d’enquestats i per la metodologia) que indica que AC quedaria 3a força frec a frec amb la 2a, ERC.
Sigui com sigui, passar de tenir 2 diputats a tenir-ne 25 o més seria un salt impressionant si es confirmessin aquests pronòstics. Els mitjans de la caverna mediàtica espanyola poden estar inflant els resultats que es pronostiquen per AC? És molt probable, i si és així, quin interès poden tenir? Són preguntes que deixo a l’aire, i que cadascú extregui les seves conclusions al respecte.
I si AC esdevé 2a o 3a força al Parlament?
Imaginem per un moment que els resultats pronosticats en les enquestes per a AC no estan inflats. Ens movem en el terreny de les hipòtesis i, a més, falta saber com aguantarà l’extrema dreta l’embat de les properes eleccions, que no són les catalanes sinó les municipals.
D’entrada, vull deixar clar que dels resultats pronosticats no es desprèn cap majoria independentista. ERC, Junts i la CUP, que són els partits de l’independentisme, no sumen una majoria ara mateix, mentre que AC, que és l’extrema dreta autòctona, és això per damunt de tot. Que ningú s’equivoqui sumant-la, perquè és una suma impossible.
Els partits d’esquerres no sumen ni pacten amb l’extrema dreta. No només a Catalunya, on hi ha un procés d’independència pendent de reeixir, sinó a cap lloc d’Europa. Per cert, a Escòcia i a Irlanda del Nord tampoc. Perquè? És molt simple, perquè pactar amb l’extrema dreta hauria de ser línia vermella per a qualsevol partit demòcrata.
Aquest posicionament radical no és patrimoni exclusiu de l’esquerra europea. L’excancellera alemanya Àngela Merkel va expulsar del seu partit, la CDU -que és la dreta alemanya-, a líders de la seva formació que volien pactar amb l’extrema dreta.
Podria la dreta catalana, Junts, pactar o sumar amb AC? No ho crec. Potser podrem veure alguns acords aïllats en ajuntaments després de les eleccions municipals. Ja hem vist que, tant Junts com ERC, són capaces de pactar amb partits del 155 com el PSC per a poder governar en ajuntaments, consells comarcals i diputacions.
No obstant, no crec que Junts vagi més enllà d’acords aïllats en institucions locals. Més que res perquè ja ha vist el que ha passat a Espanya, on el PP és ara presoner de Vox després de cometre l’error de pactar-hi en diverses Comunitats Autònomes.
Governar Catalunya malgrat AC
En conseqüència, com més vots i escons obtingui AC més difícil serà tornar a tenir una majoria independentista que pugui governar la Generalitat i més s’allunya encara l’objectiu de la independència.
Hi ha molts ciutadans -no només votants d’AC- que es pregunten fins a quin punt els tres partits independentistes (ERC, Junts i CUP) tenen ara la independència de Catalunya com a objectiu principal a curt, mitjà o llarg termini. Crec sincerament que els tres continuen situant la independència en l’horitzó nacional. Això no ha canviat.
Malauradament, es constata que han tornat a l’autonomisme com a marc polític d’actuació vigent després del fracàs/engany del 2017. Tinc la sensació de que necessiten més temps per a renovar lideratges i estratègia. Només la CUP ho ha fet, mentre que els altres dos partits segueixen enquistats, i no renoven líders i estratègies que van caducar amb la mort del procés.
La inutilitat d’AC i els vots perduts
Cal recordar què va passar en les eleccions del 21D del 2017 (les convocades pel 155). Ciutadans (Cs) va ser la 1a força i, per tant, va guanyar les eleccions. Tanmateix, els seus candidats no van poder governar perquè cap altre partit volia sumar amb ells.
Amb AC com a 2a força (o la possibilitat de ser la 1a més endavant) podria passar un fenomen similar. Tant fa que es mantingui o no el cordó sanitari en torn a l’extrema dreta (l’espanyola i la catalana), perquè AC no podrà sumar amb ningú. Són vots i escons perduts, i com més suports tingui, més difícil serà governar Catalunya.
Pel que fa al cordó sanitari, mantenir-lo és de sentit comú. Potser no serveix per evitar que l’extrema dreta creixi, però sí per aïllar-la en les institucions.
Les majories absolutes són història. Avui en dia és extremadament difícil que un partir pugui aconseguir per sí sol una majoria absoluta. Això aboca als partits a negociar i pactar acords entre ells per a facilitar la governabilitat del país.
Si un partit com AC -o en el passat Cs- no pot sumar perquè els demés no volen acords amb els seus candidats, això es tradueix en la impossibilitat de governar, i ni tant sols de condicionar governs des de l’oposició.
Una altra conseqüència és que, a curt o mitjà termini, es pot generar en l’electorat d’AC una sensació d’inutilitat. Un mal que, per cert, també afecta a l’electorat de la CUP amb el seus «no a tot», i «l’així no» i «aquí no» (amb les renovables).
Si els ciutadans perceben que un partit no és útil, o que ho ha deixat de ser encara que en el passat fos essencial, el partit en qüestió pot patir una davallada electoral.
Una conjuntura favorable per a AC
AC es beneficia actualment de factors com ara:
- El disgust i emprenyament de la ciutadania amb els partits independentistes pel fracàs/engany del 2017, i la consegüent finalització del procés per la via dels fets. Voler ara castigar-los és comprensible. Potser fins i tot és el que ens demana el cos, però el cap ens hauria de fer veure que això no ens apropa gens a la independència, sinó tot el contrari. AC no té com a objectiu principal la independència -que implica un enfrontament amb Espanya-, sinó aplicar la seva ideologia d’extrema dreta. Si algú té dubtes sobre això últim, només cal recordar frases recents dels seus líders:
- La incapacitat de la dreta democràtica i de l’esquerra d’adaptar els seus discursos a problemes reals que preocupen a la gent. Entre aquests problemes destaca el d’una immigració excessiva –desbocada, desregulada i descontrolada-, que provoca un augment exagerat del volum de població. Podem amagar el cap sota l’ala i fer veure que aquest problema no va amb nosaltres, perquè som molt plurals o receptius amb els nouvinguts, o perquè som bonistes i multicultis… però tot això no farà que el problema desaparegui. Especialment perquè comporta una saturació i empitjorament dels serveis públics (sanitat, educació, serveis socials…). Però també perquè repercuteix de manera dramàtica en el nivell de coneixement i ús de la llengua catalana. L’esquerra i la dreta democràtica no poden deixar passar més temps sense actualitzar el seu discurs a la realitat actual. No poden seguir regalant a l’extrema dreta l’abordatge dels problemes incòmodes. Això no significa que AC els abordi bé, només que els aborda, i tampoc significa que hagi de formar part d’una majoria per a resoldre’ls.
- L’extrema dreta veu reforçada la seva demagògia i populisme per l’onada reaccionària que hi ha a nivell mundial. El feixista Trump i el genocida Netanyahu donen suport als partits i líders de l’extrema dreta que corren pel món.
Tanmateix, aquesta conjuntura que ara és favorable a AC pot capgirar-se amb el pas del temps, i els partits que s’han beneficiat de la mateixa poden acabar amb crisis profundes, o fins i tot poden desaparèixer, com ha desaparegut Ciutadans malgrat haver guanyat unes eleccions catalanes.
