Barcelona.- Un estudi internacional amb participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) demostra que els incendis forestals a gran escala són cada vegada més freqüents i devastadors arreu del món, i que això dificulta i retarda la recuperació dels boscos.
Aquest estudi apareix publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, i ha estat realitzat a partir de l’anàlisi de 3.281 grans incendis a tot el món esdevinguts al llarg de dues dècades (entre 2001 i 2021).
Les conclusions de l’estudi, que ha comptat amb la participació de l’investigador del CSIC en el CREAF Josep Peñuelas, evidencien que des del 2010 els boscos es recuperen més lentament, sobretot a les regions àrides i boreals.
En molts casos, fins i tot aquesta recuperació s’estanca, la qual cosa pot portar a un declivi forestal, adverteixen els investigadors que han dut a terme l’estudi internacional.
La gravetat de l’incendi condiciona més
La recerca suggereix que la gravetat del propi incendi condiciona més la seva recuperació que els efectes del canvi climàtic, com es pensava fins ara.
Amb el canvi climàtic, no obstant això, els incendis forestals s’han tornat molt més freqüents i intensos arreu del món, especialment els de gran escala, que són els més destructius.
Aquesta tendència ha provocat canvis importants en l’estructura i el funcionament dels boscos, la qual cosa fa que triguin més a recuperar-se i siguin més sensibles a la severitat del foc.
Les dades evidencien que a partir del 2010 és quan es detecta que els incendis són més severs i afecten àrees més extenses, sobretot a les regions àrides i en les boreals.
Això succeeix, entre d’altres motius, perquè aquest any marca un punt d’inflexió en l’acceleració del canvi climàtic, amb més calor, sequeres i esdeveniments extrems.
Els “punts calents” o regions del planeta que tendeixen a sofrir incendis d’aquestes magnituds són la regió oest d’Amèrica del Nord, el sud-est d’Austràlia, el nord de Sud-amèrica, el sud d’Àsia, i la regió centre-est del nord de Sibèria.
Incendis més greus i més temps de recuperació
Des del CREAF, que té la seva seu al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’investigador i coautor de l’estudi Josep Peñuelas explica que “amb els resultats veiem, d’una banda, que els ecosistemes cada vegada estan sofrint incendis més greus i, per una altra, que triguen més a recuperar-se”.
Els boscos normalment triguen de mitjana 4 anys a recuperar-se, però segons els resultats de l’estudi, hi ha regions que necessiten entre 4 i 5 mesos addicionals per recuperar la densitat de vegetació,
Aquesta recuperació depèn de la taxa de supervivència de les llavors: com més sec i calorós és un ecosistema, menor és la supervivència.
D’altra banda, per recuperar l’estructura del dosser forestal, que és la capa superior del bosc formada per les copes dels arbres, els boscos necessiten entre 3 i 4 mesos més, entre d’altres motius perquè pateixen més escassetat hídrica i creixen més lentament.
Entre 3 a 4 anys més per a recuper la productivitat primària bruta
Finalment, necessiten entre 3 i 4 anys més per recuperar la productivitat primària bruta, que és l’energia total generada per les plantes mitjançant la fotosíntesi abans de gastar una part a respirar.
“Si baixa aquesta productivitat, també es perd capacitat perquè un bosc emmagatzemi carboni atmosfèric”, alerta Josep Peñuelas.
Per descobrir aquests processos el treball analitza tres indicadors de teledetecció -densitat de vegetació, dosser forestal i productivitat primària bruta- per veure com s’ha recuperat la vegetació en 3.281 incendis de gran escala.
Aquests incendis han devastat més de 10 km² de superfície cremada, y han tingut lloc entre el 2001 i el 2021 a diferents regions del planeta.
Una eina clau per a la gestió forestal
Conèixer aquestes dades és essencial per comprendre millor els mecanismes de recuperació forestal, estimar la seva capacitat com a embornal de carboni i planificar estratègies post incendi més eficaces.
En l’estudi s’alerta que molts models climàtics actuals no tenen en compte els canvis en el temps de recuperació, la qual cosa pot provocar una infraestimació del seu impacte a llarg termini.
Amb la previsió que la incidència global dels incendis de gran escala augmenti un 14% el 2030 i fins a un 50% a finals de segle, els autors fan una crida urgent a implementar mesures de restauració ecològica i reforestació per accelerar la regeneració forestal i preservar el paper dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic.
